Cep d'àncora

Època romana (segles I aC - II dC?)
L'Ampolla
Dimensions: 52 cm x 9 cm
Núm. Inventari: MMT004263

Cep de plom recuperat del fons del mar al terme de l'Ampolla i donat al Museu pel seu descobridor, el senyor David Lapiedra. Aquests elements metàl·lics formaven part de les àncores dels vaixells romans, amb l’objectiu de donar-los estabilitat. Un dibuix situat just a la vora de la peça mostra de forma ben clara la seva situació original a l'àncora, la qual estava realitzada majoritàriament amb fusta. El fet de trobar-se sota l'aigua del mar durant segles explica que el cep mostri restes de concrecions d'animals marins, que una restauració recent ha intentat eliminar.
A les aigües de l'Ampolla s'han recuperat diversos ceps d'àncora romanes, com el que fou localitzat, juntament amb restes d'àmfores, a finals dels anys 60 del segle passat prop de Cap Roig, que era de grans dimensions i pes (154cm de llarg i 250 kg), i mostrava la inscripció: G IVL CAMPESTER F, tot i que poc després de la seva troballa fou traslladat al Museo Naval de Madrid, lloc on actualment es conserva.
La presència d'aquestes peces relacionades amb la navegació marítima a la costa de l'Ampolla, juntament amb d'altres troballes arqueològiques sota el mar, com ara àmfores o antefixes, en el mateix nucli urbà (tractades en una fitxa anterior), ha estat relacionada per alguns autors amb el paper que va tenir aquell lloc com a possible port marítim de la ciutat de Dertosa, la qual sembla que disposava d'un port fluvial, només apte per a rebre vaixells de poc calatge.
Així el comerç marítim realitzat amb naus de grans dimensions tindria com a punt d'arribada l'Ampolla, un lloc d’ancoratge on probablement s’intercanviarien, d’uns vaixells a uns altres, les mercaderies de tota mena, que des de diversos punts de l'imperi romà havien d’arribar fins a la ciutat de Dertosa o més enllà, ja que el riu Ebre, segons els autors antics, era navegable per a petites embarcacions adaptades al llit del riu, fins a Vareia, prop de l'actual ciutat riojana de Logronyo.
A la mateixa vitrina on s'exposa la peça hi ha un mapa de la Mediterrània on s'assenyalen els principals punts de fabricació de ceràmiques trobades a Dertosa i dos exemplars de recipients provinents del Nord d'Àfrica i localitzats en unes excavacions realitzades al carrer de sant Felip Neri.

Joan-Hilari Muñoz

Per saber-ne més:
Diloli, J.: “La navegació al golf de Sant Jordi durant l’antiguitat “, Pyrenae, 40, Vol. 2 (2009), 129-155.
Massip, J.: Un quart de segle del Museu i Arxiu Municipal de Tortosa. Tortosa, 1987.