Aquesta exposició és una lliçó de pintura, un relat que travessa el procés creatiu de Leonardo Escoda, des del primer dibuix fins a la darrera pintura.
Leonardo Escoda és en les seves pintures. Ell va viure per pintar i va fer de la pintura una forma de viure. Totes les seves accions traspuaven pintura: les publicacions, els vídeos, els comissariats, les converses i els poemes. Quan llegia, escoltava música o s’esmunyia en el silenci, de fet, ho feia en relació amb la pintura. Quan enraonava sobre la vida, parlava des de la pintura. Estimava com a home i com a pintor. De ben menut va començar a pintar i quan va ser adult va deixar clar quina era la seva posició artística: “Jo no pinto bous”.



