Entre els dies 17 i 20 de març i 3 i 4 d’abril, els investigadors de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica Itziar Gutiérrez, Josep M. Macias i Francesc Rodríguez, juntament amb l’alumna del Màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica, Maria Fons, han estat estudiant materials ceràmics d’època visigoda als magatzems del Museu de Tortosa. La recerca forma part del projecte I+D+I "ARTISAN: Creando narrativas en la arcilla: desentrañando cambios económicos y socioculturales a lo largo de los períodos visigodo y omeya en la Península Ibérica oriental (PID2023-153086NB-I00)"; així com la de la tesi doctoral d'Itziar Gutiérrez (La ceràmica d’època visigòtica en el Mediterrani hispànic. Un estudi comparatiu entre el nord de la Cartaginense i el sud de la Tarraconense (475-713 dC.), (2024 Joan Oró-FI-100600).
Els treballs s’han centrat en l'estudi d'un abocador de deixalles urbanes del segle VI d.C., recuperat a l’interior de l’anomenada “Taberna 5”, documentada en l’excavació de l’any 2020 al carrer Croera i Felip Pedrell (també anomenat com Plaça de la Catedral) de Tortosa. Aquesta excavació la va portar a terme l’empresa ÍBER- Arqueologia, Patrimoni i Turisme, sota la direcció tècnica de Ramón Ferré.
Aquesta activitat referma la voluntat de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica d’estudiar l’economia de l’antiga Dertosa durant l’època visigoda. Tal com mostra un altre projecte de recerca doctoral d’Òscar Caldés (¿Mantenimiento, decadencia o adaptación? Moneda y contexto arqueológico entre el Ebro y el Júcar durante la antigüedad tardía (c. 409-714 d.c.).
La tasca actual revisa els fragments ceràmics conservats en aquest abocador, els quals ens demostren com l’antic port fluvial de Tortosa fou la porta d’entrada de nombrosos bens d’importació. És un instrumentum domesticum i un compendi de contenidors amfòrics molt similars als documentats a Tarragona. Ambdós ports reflecteixen l’arribada quotidiana de productes d’arreu de la conca mediterrània.
S’han identificat contenidors amfòrics del nord d’Àfrica, de les costes andaluses i de la zona de Síria i Palestina. Fins i tot, la vaixella de taula més preuada d’aquest període provenia del nord d’Àfrica i, molt esporàdicament, de Gàl·lia i l’àrea de l’Egeu. També s'han documentat testimonis de ceràmica de cuina o de cocció d’aliments, altament especialitzada i valorada per la seva resistència al foc. De forma preliminar, hem identificat cassoles que provenen de Còrsega, l’illa de Lípari o de l’àrea d’Efes. Altrament, ceràmica de rebost o de preparació dels aliments que tenen el seu origen a l’entorn de les illes balears.
Aquests indicis situen la ciutat visigoda de Dertosa en les dinàmiques comercials mediterrànies de la seva època i ens ajudaran a entendre les relacions comercials entre l’antic Mare Nostrum i la vall de l’Ebre.
