Nova recerca sobre les monedes baiximperials romanes i visigòtiques del Museu de Tortosa

14/03/2022
L’investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), Òscar Caldés, al Museu de Tortosa.Imatge
 
Nova recerca sobre les monedes baiximperials romanes i visigòtiques del Museu de Tortosa

L’investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), Òscar Caldés, ha iniciat un estudi de les monedes romanes d’època baiximperial i visigòtiques del fons del Museu de Tortosa.

Aquesta recerca s’emmarca en el treball de la tesi doctoral que actualment està realitzant i que porta per títol ¿Decadencia, mantenimiento o adaptación? Moneda y contexto arqueológico entre el Ebro y el Júcar durante la Antigüedad Tardía (c. 409-714 d.C.), dirigida pel doctor Josep Maria Macias Solé (ICAC) i la doctora Ruth Pliego Vázquez (Universidad de Sevilla).

Graduat en arqueologia per la Universitat de Barcelona (2018), Òscar Caldés s’ha especialitzat en la utilització sistemàtica i coherent del detector de metalls en prospeccions i excavacions arqueològiques, així com en la numismàtica. Ha treballat aquests aspectes en diversos jaciments de les Terres de l’Ebre, com el Castellet de Banyoles (Tivissa), les Tres Cales (l’Ametlla de Mar) o el Terrer Roig (Jesús-Tortosa), aquest darrer el seu objecte de Treball Final de Grau i l’estudi del qual es publicarà aquest any mitjançant el 32è Premi d’Història Enric Bayerri, atorgat per l’Associació de Veïns de Jesús-Catalonia.

L’estudi de la col·lecció numismàtica del Museu de Tortosa vol recopilar les monedes que podrien haver circulat en època tardana a la zona, establint el regnat de Gal·liè en solitari com a inici, i la conquesta musulmana com a final. Es tractarà de conèixer el jaciment del qual en procedeix cadascuna a ser possible, mitjançant els registres recents o antics del Museu.

Respecte a les monedes, seran catalogades individualment mitjançant una fitxa, on s’anotarà la referència, les dades físiques de la peça i altres aspectes d’interès, com el grau de desgast, la presència o absència de retalls i el fet de si es tracta d’una moneda imitativa, aquest últim fenomen molt documentat a la zona. Cal destacar que la ciutat tardorromana i visigoda de Dertosa és un dels dos grans nuclis que pretén abastar la tesi doctoral, juntament amb Valentia, ambdós seus episcopals.

Monedes trobades a la plaça de la Catedral

Entre les monedes objecte d’estudi es troben bona part de les 394 trobades en les excavacions arqueològiques realitzades per l’empresa IBER APT S.L., entre 2016 i 2017, al solar que ocupaven les cases enderrocades davant la façana de la catedral de Tortosa, una col·lecció molt heterogènia d’encunyacions pertanyents a diferents períodes. Entre les peces més significatives destaquen un nummus vàndal del rei Trasamund, dos trients d’or visigots del rei Vítiza i una moneda carolíngia de Carlemany falsa d’època.

En l’article titulat Les monedes de l’excavació al solar de les cases de la catedral de Tortosa. La circulació monetària als segles V – VI dC, publicat al número 41 del Butlletí Arqueològic de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, els arqueòlegs de GRESEPIA-Universitat Rovira i Virgili, Xavier Sicart i Ramon Ferré, detallen part de les peces, ara objecte d’un nou estudi. En referència a les monedes baiximperials, les més nombroses són les de la dinastia constantiniana, seguides per les de la dinastia teodosiana i valentiniana.