L'Ajuntament intensifica els treballs a l'antic escorxador perquè el 29 de setembre obri portes el Museu de Tortosa

01/08/2012
Imatge
 
L'Ajuntament intensifica els treballs a l'antic escorxador perquè el 29 de setembre obri portes el Museu de Tortosa

El Museu de Tortosa obrirà portes el proper 29 de setembre, coincidint amb la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni. L'Ajuntament està treballant en les instal·lacions de l'antic escorxador per tenir-ho tot a punt per a la recuperació del principal equipament cultural de la ciutat.

El Museu de Tortosa, que completa la seva denominació amb "Històric i arqueològic de les Terres de l'Ebre", oferirà al visitant una retrospectiva de la història de la ciutat i del territori des dels seus orígens fins a l'actualitat. Entre les peces exposades hi haurà la coneguda estela funerària romana, i altres elements cedits per museus com el Prado, el MNAC o el Museu Arqueològic de Tarragona. L'alcalde, Ferran Bel, la 1a tinent d'alcalde, Meritxell Roigé, i el regidor de Cultura, Joaquim del Pino, acompanyats de tècnics municipals, han fet aquest matí una visita d'obres al pavelló que ocuparà la sala expositiva del Museu de Tortosa. La recuperació i obertura del Museu de Tortosa ha estat una de les principals apostes de l'Ajuntament de Tortosa, una vegada finalitzada la rehabilitació del centenari edifici modernista del barri de Remolins.

Les peces del fons patrimonial, que fins ara han estat a la sala de reserva, estan a punt per ser disposades a la sala d'exposició del Museu, a l'espera que finalitzin els treballs de condicionament que s'hi estan fent aquestes últimes setmanes. Un dels elements més emblemàtics d'aquest fons i que tindrà un important protagonisme en l'exposició permanent del Museu serà l'estela funerària romana, que ha estat recentment restaurada.

L'empresa de museologia Quaderna ha fet el projecte executiu. Amb un cost al voltant dels 450.000 euros, es finançarà amb fons de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Cultura.

El Museu de Tortosa estarà format per la sala d'exposicions permanent, a la qual s'accedirà per un espai recepció que tindrà també les funcions de botiga i d'oficina d'informació turística. L'equipament es completa amb l'esmentada sala de reserva -amb un catàleg que supera les 5.000 referències, la sala d'exposicions temporal Antoni Garcia, i una aula didàctica.

La sala d'exposicions permanent ocupa una superfície aproximada de 600 m2, distribuïda en dos nivells. Hi haurà sis àmbits on s'explicarà la història de Tortosa i la del seu territori d'influència, des de la prehistòria fins a l'actualitat (I Els orígens, II Els ibers, III La Dertosa romana, IV Turtuxa, V Al centre de la Corona d'Aragó i VI La Modernitat. S'exposaran les peces més representatives de cada període històric procedents de la col·lecció del propi Museu i d'altres museus que les han cedit en dipòsit.

L'alcalde ha explicat que l'obertura del Museu ha de permetre "un impuls a l'activitat cultural, hem de ser capaços de generar recerca i d'implicar a les escoles de la ciutat i del país aprofitant els recursos pedagògics d'aquest equipament". Des d'una perspectiva més local, Bel ha afegit que el Museu ha de servir perquè la ciutadania de Tortosa i de les Terres de l'Ebre s'adoni del valor i de la importància del nostre patrimoni. També ha valorat la vessant de promoció de la ciutat que duu associada el nou equipament, que "ha d'acabar sent la ròtula de les visites turístiques a la ciutat", integrant-se en la targeta turística Tortosa Card i completant les visites a espais de pagament que els turistes poden fer a la ciutat: Centre d'Interpretació del Renaixement, Centre d'Interpretació de la Setmana Santa, Exposició permanent de la Catedral i Jardins del Príncep.

L'edifici de l'Escorxador municipal, obra de l'arquitecte Pau Monguió i Segura, va ser construït entre els anys 1904 i 1906. Va estar operatiu com a escorxador fins a finals de 1997. Està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).

El conjunt de l'antic Escorxador forma un recinte delimitat pels edificis i un mur de mamposteria i té una forma rectangular de 100,3 x 55,2 metres amb una superfície de 5.533,4 m2. L'interior del recinte està format per carrers, patis i 16 pavellons. La superfície construïda total és de 3.022 m2, mentre que els vials ocupen 2.610 m2.

L'any 1998 s'inicià una primera fase de restauració, amb la recuperació de la volumetria original, les façanes amb els elements originals i el tancament primigeni.

El desembre de 2007 es va adjudicar a l'empresa Urcotex els treballs de rehabiitació dels pavellons 1, 11 i 12. El pavelló 1, amb una superfície de 176 m2, s'ha destinat a les dependències dels serveis municipals de Cultura, que fa alguns mesos s'hi van traslladar des del Teatre Auditori Felip Pedrell. El pavelló 11 (155 m2) l'ocupa la sala de reserva. I el pavelló més gran, el 12, l'ocuparà la sala de muntatge (58 m2), la sala multimèdia (59 m2) i la sala d'exposició (334 m2). El pressupost d'aquesta actuació va ser de 1.196.274 euros, dels quals el 73,2 % es va finançar per l'Ajuntament i la resta pel Departament de Cultura. El projecte va estar redactat pels arquitectes Bernat Fernández, Isabel Pascual i Ramon Valls.

L'any 2009, l'Ajuntament va abordar la urbanització de tots els vials interiors, cobrint tota la superfície amb pedra d'Ulldecona i soterrant els serveis d'electricitat, telecomunicacions, aigua, clavegueram i climatització. Aquesta inversió va tenir un cost de 883.326.