Club de lectura Tortosa. K.L. Reich, de Joaquim Amat-Piniella

Llibres
Imatge
 
Club de lectura Tortosa. K.L. Reich, de Joaquim Amat-Piniella
Data: 
24/10/2017
Lloc: 
Museu de Tortosa
Horari: 
19.30 h

El Club de Lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo al Museu de Tortosa

En aquesta ocasió, el club de lectura es farà al Museu de Tortosa i comptarà amb la participació de Roc Salvadó, historiador i coordinador de l’activitat i amb la  presència del senyor Oriol Amat, nét de l'autor del llibre.

K. L. Reich és una novel·la, gairebé autobiogràfica, de Joaquim Amat-Piniella. La primera versió fou escrita entre 1945 i 1946 a Andorra, un any després que el seu autor fos alliberat del Kommando annex a Mauthausen, Ternberg, però no fou publicada en català fins a l'any 1963. Aquesta espera forçada va dur l'autor a reescriure-la en una versió retreballada al llarg de 16 anys, amb plena maduresa literària i sense imposicions de censura.

La novel·la, basada en fets reals, explica les condicions de vida del protagonista i dels seus companys, republicans espanyols. Al cap de tres anys de combatre al front contra les tropes franquistes, i des de la companyia de treball francesa on els han incorporat, l'Emili i en Francesc són lliurats a les forces hitlerianes i deportats al camp de concentració de Mauthausen.

S’analitza la peripècia vital i moral de l’Emili, que sobreviu cinc anys al camp de concentració fent dibuixos pornogràfics per als SS. És per a ells, com per a tots els deportats,  una experiència inconcebible, la de la "internacional del dolor" que constitueix l'univers concentracionari.

K.L. Reich és una proposta rellevant al costat d’altres obres com Si això és un home, de Primo Levi, La escritura o la vida, El llarg viatge i Viviré con su nombre, morirá con el mío, de Jorge Semprún o Sense destí d’Imre Kertész pel que fa a la reflexió, sobre les conseqüències de l’Holocaust. 

Joaquim Amat-Piniella, escriptor i intel·lectual, (Manresa el 22 de novembre de 1913- Barcelona, 3 d'agost de 1974).

De ben jove participà en múltiples activitats periodístiques, culturals i polítiques. En proclamar-se la República només tenia 17 anys i visqué intensament aquella etapa de reconstrucció nacional i revitalització cultural. Aquesta activitat cultural i periodística la compaginà amb les tasques d'escriptor, d’actiu dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya i, de secretari personal de l'alcalde de Manresa.

Durant l'etapa revolucionària, iniciada el 19 de juliol de 1936, Amat va intervenir en diverses ocasions prop del Comitè Revolucionari Antifeixista per aturar-ne algunes de les actuacions. La Guerra Civil (1936-1939) va interrompre els seus estudis de Dret. Es féu voluntari de l'exèrcit de la República, estudià a l'Escola Popular de Guerra de la Generalitat i fou destinat al front d'Andalusia. El juliol de 1939 travessà la frontera. Restà un temps en camps de refugiats de França, fins que fou mobilitzat com a treballador forçós a Lorena, prop de la línia Maginot.

El juny de 1940 fou fet presoner per l'exèrcit alemany i el gener de 1941 fou deportat al camp d'extermini nazi de Mauthausen i a d'altres camps de la ribera del Danubi, on romangué quatre anys i mig.

Després del seu alliberament, el maig de 1945, i d'un descans a Andorra, entre 1945 i 1946, va escriure l'obra K.L. Reich, en què narra de manera novel·lada la seva experiència als camps d'extermini nazis. A partir del seu retorn a Catalunya, el 1946, va viure marginat i silenciat. Sense poder tornar a la seva Manresa de sempre per raons polítiques, es va establir a Barcelona. El 1962, conjuntament amb d'altres companys exdeportats, fundà l'Amical de Mauthausen.

En l'àmbit literari, a més de K.L. Reich (editada el 1963), l'obra publicada d'Amat-Piniella comprèn els títols següents: Ombres al Calidoscopi (1933), El Casino dels senyors (1956, reeditada el 2013), Roda de Solitaris (1957, reeditada el 2010), La pau a casa (1959),       La ribera deserta (1966), Les Llunyanies (Poemes d'exili) (1999), Retaule en gris (2012) i   La clau de volta(2013).

El 26 de març de 2004, en un acte solemne al saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa, va entrar a formar part de la Galeria de Manresans Il·lustres.